Poesia fragmentària

No entenc la poesia fragmentària més que quan procedeix d'obres antigues de la quals només ens han pervingut alguns fragments. Aleshores no tenim altre remei que conformar-nos amb els textos que, a la fi, ens han arribat. No podem gaudir del poema sencer, només d'uns quants versos que ens en donaran el to, la intenció, que podran commoure'ns per una imatge bella, per la profunditat d'unes paraules, per una metàfora, una vibració, un silenci. Intensos en la seva perfecció com estàtues mutilades que conserven, tanmateix, immarcescible, la plenitud de la bellesa clàssica. Tant pel que diuen, com per allò que imaginam que volien dir, podem avui vibrar encara davant unes obres que s'han salvat del temps inclement o de la barbàrie.

Safo n'és un bon exemple. La majoria dels poemes que ens n'han arribat són incomplets, però la seva veu ens enlluerna avui com enlluernà els poetes llatins Catul i Horaci. Molt més encara si érem capaços de llegir-los en la llengua de la poetessa. Manuel Balasch, el traductor al català de tots els poemes sàfics de què disposam, ho expressava així: "quan llegim Safo en grec ens trobem en un món de miracle, des del qual és difícil baixar sense melangia per tornar al món de la velocitat, de les presses i de les bestieses que projecta la televisió". Aquestes paraules provenen del pròleg a l'edició de l'Obra completa de Safo publicada per Edicions 62 a la col·lecció "Els llibres de l'escorpí", l'any 1973. En català podem trobar també una traducció més recent dels Cants a cura de Rosa Llabrés publicada per Edicions de la Magrana, l'any 2006.

No és just que tu, oh Mica,
                 m'oblidis, permetre-t'ho
no puc, mal que triessis
                  perquè et siguin amigues
les Pentílides. Ets
                  baliga-balaga, noia meva
                  ...un himne dolç.
                  ...amb veu melosa...
canta, pareguda
                   al rossinyol xisclaire.
                   ...herba molla de rou

                        (Traducció: Manuel Balasch)

Però la poesia del fragment contemporània no m'interessa gens. A què respon voler que el lector llegeixi només fragments? A estimular la seva capacitat imaginativa? No ho crec. Més tost em sembla que respon a una mancança de l'autor. Ras i curt, no sap ben bé què dir. I si no sap què dir, potser valdria més que, simplement, no digués res. I encara menys, que ho publiqués. Des de fa uns anys sóc subscriptor de Jardins de Samarcanda i en unes ben poques ocasions m'han arribat llibres que m'han decebut. La majoria són poemaris de molt alta qualitat, a més de presentar excel·lents traduccions d'autors imprescindibles. Ara bé, a la darrera tramesa em va arribar un llibre que no hauria comprat mai i que per mi representa simplement una presa de pèl. Poesia fragmentària de nou encuny. El llibre es titula Desdir per dir i n'he escanejat una pàgina.

No hi perdré més el temps. Tornem, per acabar, als versos de la poeta de l'illa de Lesbos:

Em fibla una altra volta l'amor que laxa els membres,
rèptil dolç i amargant, incombatible.

                               (Traducció: Manuel Balasch)