Alfa

Tenia un amic que parlava de druides. Potser, després de tot, ell mateix n’era un. Eugeni d’Ors deia el 1909 que el bosc havia constituït per molta estona un dels tòpics més estimats dins la poesia catalana. La figura del druida ens fa pensar en l’admirat Uderzo i en l’entranyable Panoramix, en el poblat resistent de la Gàlia romana. Nosaltres també hem estat resistents a prohibicions, colonització, dominis, si més no pel que fa a la llengua. El bosc menorquí és la marina encerclada per aquesta meravella humil, anònima, impressionant de la paret seca. El druida té la saviesa del bosc, de l’edat i de la planta remeira. Us parlarà del fonoll, el card marià, del llorer o la ginesta. El bosc de les paraules no té el perfum de l’alzinar o de la pineda, té el perfum del mot just, de la frase ben construïda, de l’arquitectura de la llengua. El druida era un filòsof de la natura i l’envoltava un hàlit venerable. El poeta cerca el coneixement a través dels mots i de l’exercici diari del poema, és el treballador incansable del sentit.

Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la remor del vent
a les branques que s’alcen vers la llum! (Salvador Espriu)

El títol del blog vol ser un homenatge a una època que fou rica en experiències, a un temps que ens omplí de ventures. Potser perquè érem joves, potser perquè visquérem la concreció de grans esperances i tot semblava possible. Potser perquè, com en el poema de Foix, havíem derruït la paret i no ens feia por la llibertat que hi havia al darrera quan tot estava per fer. Vol ser, especialment, un homenatge als amics que ens portà aquell temps d’entusiasmes i projectes. Als amics que s’han allunyat, als que resten aquí insensibles al desànim, als que es trobaren, encara massa joves, amb els ullals esmolats de la vella dama.

El bosc és un espai de llibertat. Una alenada fresca que ens restaura de l’ofegor persistent. Em deia un amic eivissenc, poeta, que per sort sempre ens queda la paraula. Però em sap greu no veure clar que les nostres paraules perdurin en el temps. Encara duim la marca de la resistència i hem d’esmerçar massa esforços en una lluita contra rellotge. La paraula és ara l’àmbit del bosc, el bosc té els poders remeiers que coneix el druida.