Anam a la cloenda del curs sobre literatura i vi que enguany ha impartit la UIMIR. L’acte comença amb el tast de diferents vins produïts a Menorca. L’illa reprèn aquella activitat de temps enrere que havien arruïnat per una banda la crisi econòmica del segle XIX i de l’altra els estralls de la fil·loxera. De l’antic esplendor dels bons vins de Menorca en queden prou testimonis escrits i una denominació que ha quedat fixada en la llengua, la vinya. Ara ja s’ha perdut l’antic costum del cultiu particular de l’hort, però quan jo era al·lot, i encara avui, s’anomenaven vinyes els hortets als quals moltes persones dedicaven les seves estones d’oci. Vinyes que no produïen raïm, si més no per fer vi, vinyes per sembrar verdures o arbres fruiters, vinyes per entretenir-se i ajudar les famílies de migrada economia, vinyes per anar de vega amb els amics i preparar un bon menjatòrum acompanyat per un vi que no era de la terra. Avui es reprèn aquella tradició del cultiu de la vinya i el vi de Menorca tornar a regar, generós i perfumat de tramuntana, les nostres taules.
Després de tastar els vins de l'illa, de recent creació, comença la lectura dels textos que han preparat sis escriptors menorquins. Margarita Ballester, Pau Faner, Fracesc Florit Nin, Pere Gomila, Joan F. López Casasnovas i Maite Salort. Llegeixen textos propis i d’altri i la paraula expressada amb emoció i cadència es mescla amb els vapors fastuosos del vi, que encara omplen la sala. Hi ha la presència de Properci, Catul, Kavafis, poesia xinesa i àrab al costat de poemes actuals i de les narracions de Faner i Salort. Una mostra per gaudir de la bona literatura, com es gaudeix, pausadament, lentament, del bon vi.
La literatura és rica en textos entorn de vi. Ja en sigui protagonista o passi de refiló, el nèctar sorgit del raïm i la saviesa de l’home, un dels regals més preuats de la natura, la poderosa essència que transforma emocions o acompanya amistats, la libació gloriosa dels brindis, la copa dels feliços o els maleïts, la bàquica, orgiàstica, verinosa substància del sant bevedor, el bàlsam dels malalts d’amor, la rica exhuberància dels enòlegs, l’humil alegria de la taula pobra, la dolça beatitud d’un excés mesurat, el vi, envaeix amb els seus esperits poderosos l’àmbit de la paraula des d’Homer als nostres dies. En el poeta grec el vi ja es lliga a l’acollença del foraster, ja es converteix en el símbol que ha perdurat en el temps:
Fes aixecar el foraster, i que segui en una cadira
clavetejada d’argent, i mana als heralds que barregin
encara vi, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta
també libem, ell que els suplicants reverends acompanya.
I la intendenta, que doni sopar al foraster del que serva.
La Odissea (Trad. Carles Riba)
Acollença de la taula parada amb el pa i el vi. Símbol dels aliments mínims que no haurien de mancar a ningú. El vi dels temps bondadosos, de la pau i de l’amistat. El cant de Baudelaire:
Un soir, l’âme du vin chantait dans les bouteilles:
“Home, vers toi je pousse, ô cher déshérité,
sous ma prison de verre et mes cires vermeilles,
un chant plein de lumière et de fraternité!"
Després de tastar els vins de l'illa, de recent creació, comença la lectura dels textos que han preparat sis escriptors menorquins. Margarita Ballester, Pau Faner, Fracesc Florit Nin, Pere Gomila, Joan F. López Casasnovas i Maite Salort. Llegeixen textos propis i d’altri i la paraula expressada amb emoció i cadència es mescla amb els vapors fastuosos del vi, que encara omplen la sala. Hi ha la presència de Properci, Catul, Kavafis, poesia xinesa i àrab al costat de poemes actuals i de les narracions de Faner i Salort. Una mostra per gaudir de la bona literatura, com es gaudeix, pausadament, lentament, del bon vi.
La literatura és rica en textos entorn de vi. Ja en sigui protagonista o passi de refiló, el nèctar sorgit del raïm i la saviesa de l’home, un dels regals més preuats de la natura, la poderosa essència que transforma emocions o acompanya amistats, la libació gloriosa dels brindis, la copa dels feliços o els maleïts, la bàquica, orgiàstica, verinosa substància del sant bevedor, el bàlsam dels malalts d’amor, la rica exhuberància dels enòlegs, l’humil alegria de la taula pobra, la dolça beatitud d’un excés mesurat, el vi, envaeix amb els seus esperits poderosos l’àmbit de la paraula des d’Homer als nostres dies. En el poeta grec el vi ja es lliga a l’acollença del foraster, ja es converteix en el símbol que ha perdurat en el temps:
Fes aixecar el foraster, i que segui en una cadira
clavetejada d’argent, i mana als heralds que barregin
encara vi, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta
també libem, ell que els suplicants reverends acompanya.
I la intendenta, que doni sopar al foraster del que serva.
La Odissea (Trad. Carles Riba)
Acollença de la taula parada amb el pa i el vi. Símbol dels aliments mínims que no haurien de mancar a ningú. El vi dels temps bondadosos, de la pau i de l’amistat. El cant de Baudelaire:
Un soir, l’âme du vin chantait dans les bouteilles:
“Home, vers toi je pousse, ô cher déshérité,
sous ma prison de verre et mes cires vermeilles,
un chant plein de lumière et de fraternité!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada